Piràmide esglaonada de Djoser
Piràmide esglaonada de Djoser | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Piràmide esglaonada, jaciment arqueològic i piràmides d'Egipte | |||
Part de | Necròpolis de Menfis | |||
Període | Dinastia III d'Egipte | |||
Arquitecte | Imhotep | |||
Construcció | 2670 aC | |||
Dedicat a | Djoser | |||
Característiques | ||||
Material | pedra calcària | |||
Mesura | 60 () × 109 () × 121 () m alçada original: 62,5 () m | |||
Volum | 330.400 m³ | |||
Pendent | 84° | |||
Altitud | 61 m | |||
Pisos per sobre el terra | 6 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | governació de Gizeh (Egipte) | |||
Localització | Saqqara | |||
| ||||
La piràmide esglaonada de Djoser és la primera piràmide esglaonada que es va construir a l'antic Egipte. L'edificació és una evolució ambiciosa de les antigues mastabes, on s'enterraven els faraons i els membres destacats de la reialesa, de la noblesa i del clergat. No es tracta d'una piràmide real, sinó d'una superposició de pisos o mastabes, les superiors més petites que les inferiors, de manera que recorda una piràmide amb graons.
Va ser construïda durant el regnat de la tercera dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al faraó Djoser, i la construcció fou dirigida pel seu ministre Imhotep. És la més famosa, però no l'única que va emprar aquesta tècnica.
Complex funerari de Djoser
[modifica]La piràmide de Djoser és l'element principal i el més conegut del complex funerari del faraó, situat a la necròpolis de Saqqara, la necròpolis de l'antiga capital de Memfis, uns vint quilòmetres al sud del Caire. El complex també inclou una segona tomba, diversos pavellons, el pati del festival Heb Sed i un temple funerari, entre altres elements.
Elements del complex | |
|
Subestructura de la piràmide
[modifica]Sota la piràmide esglaonada hi ha un laberint de càmeres i galeries tunelades que sumen gairebé 6 km de longitud i es connecten a un eix central de 7 m quadrats i 28 m de profunditat.[1] Aquests espais ofereixen la zona per a l'enterrament del rei, l'enterrament dels membres de la família i l'emmagatzematge de béns i ofrenes. L'entrada al pou de 28 m es va construir al costat nord de la piràmide, tendència que es mantindria a tot l'Imperi Antic. Els costats dels passadissos subterranis són de pedra calcària incrustada amb rajoles de pisa blava per reproduir estores de canyes. Aquestes parets de la "façana del palau" estan decorades a més amb plafons decorats en baix relleu que mostren el rei participant en l'Heb-sed.[2]
En conjunt, aquestes cambres constitueixen l'apartament funerari que imitava el palau i que serviria com a lloc de vida del ka reial. Al costat est de la piràmide s'hi van construir onze pous de 32 m de profunditat i es van annexar a túnels horitzontals per als membres de la família reial. Aquests es van incorporar a la subestructura preexistent a mesura que es va expandir cap a l'est. Als magatzems d'aquí s'hi van trobar més de 40.000 vasos de pedra, molts dels quals són anteriors a Djoser.[3] Aquests haurien satisfet les necessitats viscerals de Djoser en el més enllà. Al nord, a l'oest i al sud de la cambra funerària central s'hi va localitzar una extensa xarxa de galeries subterrànies on s'hi van tallar toscs magatzems horitzontals.[4]
Cambra funerària
[modifica]La cambra funerària era una volta construïda amb quatre filades de granit ben treballat. Tenia una obertura, que es va segellar amb un bloc de 3,5 tones després de l'enterrament.[5] No s'hi va recuperar cap cos ja que la tomba havia estat profundament saquejada. Lauer creu que una hi va haver abans una cambra funerària d'alabastre que la de granit. Va trobar proves interessants de blocs de pedra calcària amb estrelles de cinc puntes en baix relleu que probablement estaven al sostre, cosa que indica la primera aparició del que es convertiria en una tradició.[4] El rei va intentar associar-se amb les eternes estrelles polars que mai es ponen per assegurar el seu renaixement i eternitat.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Verner, 2001, p. 105–139.
- ↑ Parry, 2004, p. 14.
- ↑ Bard, 2008, p. 128–133.
- ↑ 4,0 4,1 Lehner, 1997, p. 80-93.
- ↑ Hart, 1991, p. 57-68.
- ↑ Robins, 1997, p. 40-45.
Bibliografia
[modifica]- Bard, Kathryn. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt (en anglès). 2a. West Sussex: Wiley Blackwell, 2015. ISBN 978-0-470-67336-2.
- Hart, George. Pharaohs, and Pyramids, A Guide Through Old Kingdom Egypt (en anglès). Londres: The Herbert Press, 1991. ISBN 978-1871569360.
- Lehner, Mark. The complete pyramids (en anglès). Thames & Hudson, 1997, p. 116. ISBN 0-500-05084-8.
- Mallaby Firth, Cecil; Lauer, Jean-Philippe; Quibell, James Edward «Maṣlaḥat al-Āthār: Excavations at Saqqara: the Step pyramid». Imprerie de l'Institut français d'archéologie oriental, 1, 1935.
- Parry, Dick. Engineering the Pyramids (en anglès). Sutton Pub Ltd, 2004. ISBN 978-0750934145.
- Robins, Gay. The Art of Ancient Egypt. Harvard University Press, 1997. ISBN 0-674-04660-9.
- Verner, Miroslav. The Pyramids: The Mystery, Culture, and Science of Egypt's Great Monuments (en anglès). Nova York: Grove Press, 2001. ISBN 0-8021-3935-3.
Enllaços externs
[modifica]- Complex de Djoser (castellà)